Gallina Eivissenca

Notícies

-L' "ultim informe pel reconeixement oficial de la gallina ibicenca" (oct. 2011) ha sortit.

- Un artícle de la Prensa Pitiüsa trata en la seva edició n°153 del día 1 de febrer "la sobrevivencia de la gallina ibicenca". Pots legir-ho a la seva edició web a la página 11.

- La carta següent s’ha enviat al Diario de Ibiza el dia 11 de desembre de 2009.

- Diario de Ibiza (03-04-09) - La gallina eivissenca posa més ous i més grossos que les de Mallorca i Menorca

- S’ha presentat l’informe tècnic para el reconeixement oficial de la raça de gallina eivissenca davant el Ministeri.
Si vols llegir-lo pots clicar aquí.- En el VI Congrés Ibèric sobre Recursos Genètics Animals, celebrat a Lisboa del 18 al 21 de setembre de 2008, s’ha presentat la ponència VARIABILITAT ESTIMADA EN LA GALLINA EIVISSENCA BASADA EN EL LOCUS E, presentada per Amadeu Francesch, amb col·laboració de Yolanda Méndez i Àgueda Pons. Hi ha assistit una multitud de representants de diferents races de la península, així com un membre de la FAO, i hem pogut comprovar que hi ha un interès en augment a mantenir i conservar les races en perill d’extinció per part dels científics i les associacions que vetlen per aquestes races.

Origen

És una població poc definida, que no té encara patró racial per la seua gran variabilitat, però que està sent estudiada amb interès per al seu reconeixement oficial.

Caractístiques generals

És un tipus d’au rústica, vigorosa, que dóna la impressió d’animal pesant. La cresta és senzilla, de mida mitjana i es manté alçada. El plomatge, sense tenir una expressió definida per la falta de selecció de colors purs, presenta les variants de to negre, negre daurat, barrat en diferents colors, negre coll de perdiu, etc.

Morfología del gall
El cap és relativament llarg i petit en relació al cos. El bec és llarg, gran, corbat i de color corni clar, sempre més fosc a la mandíbula superior; la cresta és senzilla, dreta, de mitjana i puntes curtes. Les barballeres són també de mida mitjana i penjants, de color vermell intens.

Les orelleres són de mida moderada, un poc allargades i de color vermell. Els ulls són de mida mitjana, redons i de color ambre viu, amb tendència a vermellós.
El coll és ample i arquejat, mentre que el cos és gran, amb el pit ample i profund. Les ales estan ben aferrades al cos i la coa està ben poblada, mantenint-se en una posició de 45° sobre l’horitzontal.

Les cuixes són gruixudes i els tarsos un poc curts. La coloració d’aquests no està fixada genèticament, igual que passa amb el plomatge, però el seu color predominant és el gris.

Morfología de la gallina
S’assembla al gall, salvant les diferències sexuals. El cap, el bec i els ulls, són iguals, mentre que la cresta es més petita i està un poc desferrada del cap a la part posterior. Les barballeres són de mida mitjana i les orelleres petites i redones.

Dades generales Són aus de creixement lent, però amb una gran qualitat de carn. Tenint en compte el baix número d’animals existents en puresa en l’actualitat, està en autèntic perill d’extinció. És necessària la definició del seu estàndard racial, tasca ja iniciada, que permetrà realitzar una selecció adequada tendent a la normalització de la raça, evitant així la gran variabilitat, que se presenta en l’actualitat.     ASSOCIACIO DE CRIADORS DE GALLINA EIVISSENCA cr. Eivissa, 1 - 1º - 1ª 07815 SANT JOAN DE LABRITJA - Ibiza 971 197092 - 646133019